Noruega

Hamar

5 Nov
>>

Introducció i coses a fer

Hamar és una petita ciutat d'uns 25.000 habitants, una mica més de 100 quilòmetres al nord d'Oslo, a la vora del llac Mjosa, el més gran de Noruega (que ja és dir, que n'hi ha una bona colla, en aquest país). És la capital de la regió de Hedmark.

Hamar ha sigut la residència més estable de la Tiffany durant els últims 11 anys, i continuarà siguent 'casa fora de casa' durant els anys que vénen. L'Albert només ha estat aquí un any, però també li ha agafat el seu 'apego', a la cosa.

Aquesta setmana abans de marxar ha sigut força densa emocionalment, amb molts adéus, i volem agraïr a tothom les bones paraules i desitjos.

En Jett (que volarà directament a Barcelona amb el Geir, el seu pare, i el Tor i la Oluag, els seus avis), saltant-se la primera part d'aquest viatge, saluda a tots els seus companys i amics a l'escola Montessori! Gràcies al Dimitris i al Rob per les classes d'Aikido, i adéu a tothom i fins aviat! Sou tots benvinguts a venir a dormir a la tenda al costat de la nostra furgoneta.

La Tiffany, que està pensant en apropiar-se la lleugeresa de la libèlula com a estandart aquests pròxims anys, vol agraïr-li a tothom a l'Espern. Heu sigut part integral del meu creixement com a instructora, i us agraeixo molt la vostra confiança i bona voluntat. No seria la meitat del que sóc sense haver passat aquests últims anys amb vosaltres.

Al Vikingship Motell, sense vosaltres no haguéssim tingut mai la meitat de temps o la llibertat de seguir el nostre estil de vida. Moltes gràcies per la vostra amabilitat cap a nosaltres i cap a en Jett.

A tota la colla de maleïts estrangers que atreveixo dir amics (i la Eli, Katrine, Anne i Jan Ole, compteu també aquí ja que sou una espècie de barreja, o almenys teniu influències externes), em deixeu xerrar i desvariar i donar-vos consells i em feu riure i gràcies a tots per estar aquí quan heu estat aquí. Estic molt agraïda que els nostres camins s'hagin creuat.

A la meva familia noruega... m'heu donat suport sempre incondicionalment. Em teniu en compte i em cuideu com un dels vostres. Gràcies i fins aviat.

A Hamar... gràcies per ensenyar-nos les estacions, gràcies per la bellesa del Mjosa. Gràcies per no nevar abans de que marxéssim (creieu-me que això fa una gran diferència). Gràcies per ser impressionant a la tardor. Gràcies per tenir esquirols (molen, els esquirols) i gràcies per no deixar que un ós se'ns mengés mai.

L'Albert vol dir que tothom diu que la gent de Hamar solen ser fredots i tancats, i potser ho són, de fet, però personalment, en molts casos potser perquè venia amb recomanació, tothom m'ha fet sentir molt acollit, tingut en compte, i com a casa, des de la familia noruega de la Tiffany, fins als seus amics previs (als que considero avui també amics meus), fins als nous amics trobats aquest any. Especialment, vull agraïr a Innit i al Ronny la oportunitat laboral que m'han donat, trencant tot mite de la desconfiança noruega, i fent-me sentir perfectament integrat. I moltes gràcies a tots per la vostra infinita paciència amb la meva incapacitat de parlar noruec.

Molta sort a tothom! Esteu més que benvinguts a venir a veure'ns allà on siguem! (això, per cert, també va pels no noruecs!). Fins aviat! Òbviament, tot això que escrivim aquí dalt no té massa sentit pels lectors de la versió catalana, però tot i així he volgut traduïr-ho per posar-vos una mica en situació i per fer-ho tot una mica folclòric. :-)

Allotjament

Abandonem la nostra petita i bonica casa. Sap una mica de greu, però d'altres històries ens esperen

Com arribem i marxem?

Tenim el cotxe absolutament empaquetat fins als topes per portar trastos a Granollers, on tenim intenció de viure a la nostra tornada a Europa, d'aquí un any i mig o dos. Les dues setmanes anteriors a la nostra partida, i per evitar contratemps derivats de les condicions climatològiques i l'evident falta de preparació hivernal del nostre cotxe, l'hem deixat prop d'Oslo, des d'on agafarem un ferry que, després de 16 hores, ens portarà fins a Copenhagen.

Links externs

Fotos tirades allà

>>