Amb els anys, i amb la partici� de la India i el Pakistan, la prefer�ncia pel comer� per mar, i amb la construcci� de carreteres i l�nees ferrovi�ries que havien d'esdevenir les principals rutes a utilitzar pel nou comer� internacional per terra, la opci� d'arribar fins a l'India creuant el desert del Thar es va descartar, i la ciutat de Jaisalmer es va veure deixada de la m� de d�u, enmig del no res, i sense una font d'ingressos massa definida, durant unes quantes d�cades.
Temps despr�s, i ja no fa pas gaires anys d'aix�, alg� va redescobrir la ciutat i els seus encants, i va decidir donar-li una empenta com a atracci� tur�stica. I aix� �s a dia d'avui. La gent fa centenars i centenars de quil�metres per venir expressament aqu�, a veure el sol caure sobre el fort argil�s, encara habitat, i admirar els seus havelis i la seva atm�sfera �nica.
Per tot aix�, i perqu� t� una aura que se'ns intueix especial, hem fet Jaisalmer, de nom�s 78.000 habitants, la parada m�s llarga de tot el nostre viatge. Confiem que aquesta intuici� no ens traicioni i el que ens ofereixi aquesta, a priori, encantadora ciutat, estigui a l'altura de les expectatives.
En molts llocs es comenta que la gran cosa de Jaisalmer �s dormir en un dels havelis habilitats com a allotjament dins el fort. De totes maneres, el sistema de clavagueram de la ciutat, antic i bastant rudimentari (recordem que tot plegat �s argil�s), no est� preparat per una gran aflu�ncia d'habitants ocasionals, aix� que, per ser ecol�gicament conscients, hem triat estar-nos a fora, aix� si, amb unes vistes imponents.