Amb els anys, i amb la partició de la India i el Pakistan, la preferència pel comerç per mar, i amb la construcció de carreteres i línees ferroviàries que havien d'esdevenir les principals rutes a utilitzar pel nou comerç internacional per terra, la opció d'arribar fins a l'India creuant el desert del Thar es va descartar, i la ciutat de Jaisalmer es va veure deixada de la mà de déu, enmig del no res, i sense una font d'ingressos massa definida, durant unes quantes dècades.
Temps després, i ja no fa pas gaires anys d'això, algú va redescobrir la ciutat i els seus encants, i va decidir donar-li una empenta com a atracció turística. I així és a dia d'avui. La gent fa centenars i centenars de quilòmetres per venir expressament aquí, a veure el sol caure sobre el fort argilós, encara habitat, i admirar els seus havelis i la seva atmòsfera única.
Per tot això, i perquè té una aura que se'ns intueix especial, hem fet Jaisalmer, de només 78.000 habitants, la parada més llarga de tot el nostre viatge. Confiem que aquesta intuició no ens traicioni i el que ens ofereixi aquesta, a priori, encantadora ciutat, estigui a l'altura de les expectatives.
En molts llocs es comenta que la gran cosa de Jaisalmer és dormir en un dels havelis habilitats com a allotjament dins el fort. De totes maneres, el sistema de clavagueram de la ciutat, antic i bastant rudimentari (recordem que tot plegat és argilós), no està preparat per una gran afluència d'habitants ocasionals, així que, per ser ecològicament conscients, hem triat estar-nos a fora, això si, amb unes vistes imponents.