La ciutat més sagrada del món hindú gaudeix d'una atmosfera, al voltant d'aquesta santedat, absolutament incomparable. Això, a nivell pràctic, significa que, segons les creences hindús, si et banyes al riu Ganges quan aquest passa per Varanasi, els teus pecats són perdonats. Per aquest motiu es pot veure sempre molta gent banyant-se al riu des de les típiques 'escales' que hi van a parar, anomenades ghats. Un bany per cert gens recomanable per raons higièniques.
També es creu que si mors estant en aquesta, se't garantitza la reencarnació, amb la qual cosa molts devots, quan veuen la seva mort propera, venen aquí a, tan sols, passar els seus últims dies. Per aquest motiu, la visió d'avis en no especialment bon estat, senzillament asseguts als ghats o pels carrers, tot esperant la mort, no és gens inusual.
Perquè el contacte amb la mort, aquí, és la cosa més natural. Dels múltiples ghats que ocupen la riba del riu, n'hi ha un que es dedica pràcticament exclusivament a les cremacions, sota el ritual hindú, que són molt habituals. Així que ens trobarem, totalment obertament, cremacions davant nostre tot el dia, si les volem, i no pas dins d'un forn, sino en una pira funerària a la vista de tothom.
Diuen que Varanasi, anomenada també Benares durant el domini britànic, és una de les ciutats del món que fa més temps que ha estat continuament habitada, donada la seva situació estratègica a ribes del Ganges. I no només és important pels hindús. En aquesta zona mateix, per exemple, és on el senyor Siddharta Gautama, el buda original, va passar la gran part de la seva vida predicant, com veure amb més detall al pròxim 'capítol'.
Així que Varanasi és una ciutat absolutament espiritual, amb una activitat tan especial que intuim fasscinant. No és gens petita, amb més d'un milió de persones, i segons totes les referències també pot ser frenètica i, en conseqüència, estressant. Suposo que és un d'aquells llocs on millor podrem comprovar els grans contrastos de la India.