Jo no sé si és el gran monument a l'amor, més aviat es veu que no ho és tan, però, a pesar de les altíssimes expectatives que crea, ningú sembla sortir-ne decepcionat. El seu canvi de color amb la llum, la seva blanca i neta inmensitat, la seva aura gairebé mítica, fan que sigui una visita absolutament imprescindible en la nostra estada a la Índia. Ni tan sols els preus ridículament cars que el municipi d'Agra, amb fama de tremendament corrupte, imposa a l'entrada del recinte pels turistes semblen treure'n l'interès.
Perquè a part del Taj Mahal (com si fos poca cosa), es veu que Agra és més aviat lletjot, brut, superpoblat, asquerosament corrupte i extremadament ple de gent que et vol vendre de tot utilitzant totes les seves arts, i convèncer-te per anar a la botiga de la seva recomanació o a l'hotel que ells ja han triat.
Potser serà per l'allargada ombra del Taj Mahal, o potser per tots aquests inconvenients que la ciutat sens dubte presenta, que fan que la gent no l'aprecïi massa, però aquí també hi ha el reputat Agra Fort (per si no estem cansats encara de forts) i, a uns 40 quilòmetres, lo qual pot ser perfectament una excursió de mig dia, la ciutat imperial abandonada de Fatehpur Sikri, que, com a detall, va ser construïda amb tots els luxes i abandonada al cap de només 40 anys perquè sembla que el sistema de provisió d'aigua no es va dissenyar bé i la cosa va acabar assecada.
Pues vaja. Ja se sap que els molt rics de vegades no pensen gaire com se'ls gasten, els diners!
Per la nostra visita diària a Fatehpur Sikri, haurem d'agafar un dels molt freqüents busos que t'hi porten, i que s'hi estan més o menys una hora en cada sentit.